Barcelona Cultura

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Febrer - Abril 2024

“Volia deixar els personatges en un buit perquè s’agafessin només a la paraula”

22/02/2021
Teatre
Mercè Vila Godoy dirigeix ‘El pequeño poni’, un text de Paco Bezerra sobre l’assetjament escolar

Quan la Sala Flyhard li va proposar a la directora Mercè Vila Godoy (Barcelona, 1978) dirigir un text d’en Paco Bezerra (Premio Nacional de Narrativa Dramática del 2009), ho va tenir clar de seguida: n’escollia El pequeño poni. Voleu saber les seves raons. Ens les explica

 

Què és el que et va agradar del text del Paco Bezerra?

Em va interessar la temàtica, d'on va sorgir escriure l'obra i sobretot veure el tema des del punt de vista dels adults, adonar-nos com s'assabenten del problema que afecta el seu fill, com l'afronten, com l'intenten resoldre, gestionar i com els hi afecta i els canvia com a parella i com a individu.

Aquest text tracta sobre un cas real: inspirat en els fets reals succeïts a Carolina del Nord l'any 2014. A Grayson, un nen de nou anys, després de patir diversos atacs físics i verbals, li va ser prohibida l'entrada al centre escolar on estudiava per portar, penjada a la seva esquena, una motxilla d'El Pequeño Pony. La direcció del col·legi va considerar "detonant d'assetjament" el fet que Grayson acudís a classe acompanyat de la motxilla dels seus dibuixos animats favorits, acusant-lo d'haver provocat "disrupció a l'aula". Avui dia, l'escola es defensa al·legant que mai van tenir intenció d'agredir a Grayson, sinó que va ser una estratègia per detenir l'assetjament. Un mes abans, en el mateix Estat, un menor va intentar suïcidar-se perquè, igual que a Grayson, els seus companys de classe també l'assetjaven per ser fan d'El Pequeño Pony. Després de divulgar-se la història, els pares de Grayson van aconseguir, a més de nombrosos suports a través d'internet, milers de signatures per sol·licitar que pogués tornar de nou a l'escola amb la seva motxilla i sense que li assetgessin.

 

És evident que el tema et va copsar, però com definiries el seu estil, com és la seva escriptura?

Més que el tema (que també), em va copsar el cas real en què es va inspirar l'autor. A partir de decidir fer aquesta obra, vaig començar a informar-me de la temàtica i em vaig adonar dels múltiples casos d'assetjament escolar que poden patir els nens i les nenes. Em va afectar veure que poden sentir-se tan sols i tan poc compresos.
L'autor es va inspirar en un cas real per acabar escrivint una història de ficció, la de Luismi. Un nen de deu anys acudeix al col·legi, com de costum, amb la seva motxilla de My Little Pony. Diu que és un talismà per a ell, que li porta sort i que li protegeix, però, un dia, el director del col·legi on estudia li prohibeix l'entrada al centre escolar si continua portant la motxilla a la seva esquena.

En el cas del Luismi, aquest és el seu error. Portar una motxilla amb uns cavallets de colors llampants. Els companys de l'escola l'agredeixen verbalment i físicament i els que no fan res, ho veuen i ho consenteixen. El director de l'escola sap el que està passant i en comptes d'afrontar el problema i defensar a la víctima, carrega les culpes al Luismi.

 

Parla del assetjament escolar només o d'aquesta dicotomia entre seguretat i llibertat?
La temàtica principal de l'obra és l'assetjament escolar, tot i que les conseqüències d'aquest conflicte radiquen en el comportament dels pares. Cadascú pensa diferent i vol actuar de forma molt diferent per solucionar el problema, sense tenir en compte el que realment necessita i vol el seu fill.

La mare no vol fer soroll i vol solucionar el problema de la manera més discreta. Vol que el seu fill deixi d'anar amb la motxilla a classe i fer-li entendre que el que és normal és el que fa la gran majoria de la gent. En canvi el pare no està gens d'acord en com estan tractant l'assumpte ni l'escola ni la seva dona. El pare defensa que el seu fill vagi com vulgui a l'escola sense por a destacar de la gran majoria. El pare té molt clar que la motxilla és una excusa i que si el nen crida l'atenció és per com és.
Aquest drama social afecta el protagonista de la nostra història, però també milions de joves a tot el món. L'assetjament escolar retrata un dels grans problemes de la societat actual. L'obra planteja la situació que han d'afrontar uns pares en descobrir que el col·legi sencer assetja el seu fill de deu anys per portar una motxilla amb uns cavallets dibuixats. Com una parella afronta la seva relació intentant solucionar un problema que afecta no només el seu fill, sinó a ells com a pares perduts en una voràgine i amb maneres molt diferents de veure i afrontar el problema. Els seus dos punts de vista passen pel conflicte entre sotmetre's al que els altres consideren correcte per no patir rebuig, o defensar la diferència. Les conseqüències d'aquest conflicte es tenyiran de les decisions preses per uns pares que hauran d'intercedir com sigui en la situació, pel bé del seu fill.

 

Com us vau plantejar la posada en escena?

La importància la té el missatge, oblidem-nos de la relació entre ells dos. La importància radica en com dos pares afronten el problema de l'assetjament escolar i del seu fill per davant de la societat. Els seus diversos punts de vista fan que la distància entre ells dos creixi. Uns pares ignorants del tema, perduts, que pensen que el problema radica en reeducar el seu fill i fins i tot en fer-lo responsable de la situació que està vivint, renyant-lo, culpabilitzant-lo, mentre que això només fa que el nen s'allunyi, tingui temor i se senti indefens a l'hora de demanar ajuda al seu entorn, els seus pares, companys i professors. Els pares acaben sentint-se culpables de com s'ha gestionat el problema i per això els seus punts de vista s'allunyen fins al punt d'arribar a confrontar la parella.

Per plantejar la posada en escena primer has d'entendre molt bé l'obra i per decidir com escenificar-la, en aquest cas, vaig arribar a la conclusió que necessitava no ornamentar l'espai, no recarregar-lo, ni donar-li moltes capes de lectura ni de vivència, tot el contrari. Necessitava despullar-lo, deixar els personatges en un buit on no tinguéssim gaire a on agafar-se, només a la paraula. Una altra decisió important va ser no deixar-los sortir de l'espai escènic en cap moment, com si estiguessin en un ring de boxa, donar i rebre cops que et remoguin l'ànima i hagis d'afrontar el seu mal. I per últim crear una banda sonora original única per a ells i que ajudés l'espectador a digerir les escenes i la història. La música és del Dani Nel·lo.

Compartir