L’Ajuntament de Barcelona, la Catedral de Barcelona i la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella ja fa molts anys que van decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el Corpus. I això ho han fet a partir dels aspectes més populars i participatius de la festa, que són fruit de l’herència col·lectiva dels barcelonins: l’ou com balla, les catifes de flors i la processó.
A més, els actes del carrer es complementen amb una variada oferta cultural, amb conferències, debats i exposicions. Corpus és una tradició viva de Barcelona, que s’engalana per participar en aquesta manifestació de la rica tradició popular de la ciutat. Una edició més, ens trobem immersos en el context d'emergència climàtica de la sequera, però tot i això, la festa torna als patis i jardins de manera adaptada amb una eclosió d'ous com balla adaptats, catifes de flors, repics de campanes, exposicions, presentacions, ballades i la processó.
Us animem a gaudir d’aquesta festivitat històrica i plena de simbolisme!
Ja s’apropa la festivitat de Corpus 2024, que enguany s’escau el dijous 30 de maig. La programació tindrà lloc del dijous 30 de maig al diumenge 2 de juny, dies en què la festa tornarà a omplir carrers i places amb més força que mai. Destaquem la variada oferta cultural que acompanya les activitats més tradicionals.
Enguany, el tema central del Corpus barceloní serà els 600 anys de gegants a Barcelona. Aquest 2024 es commemora els 600 anys de la primera referència escrita d'un gegant a la ciutat i al món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona què inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Hi apareix “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos és la primera referència gegantera del món i la primera referència del gegant de la Ciutat de Barcelona.
Per celebrar l’aniversari com cal, a banda de les tradicionals sortides dels gegants per la Vigília i la Processó, enguany hi haurà diverses exposicions dedicades a l’efemèride. Al Museu Etnològic i de Cultures del Món (seu Montjuïc) s’inaugurarà l’exposició “Barcelona Ciutat Gegant. 600 anys de festa i tradició” que és una mostra de gran format que pretén introduir el món geganter als visitants amb diversos elements, alguns dels quals seran interactius. L’exposició compta amb diversos gegants de Barcelona i d’altres internacionals, que es mostren per primera vegada a la ciutat gràcies a la col·laboració de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona.
A la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, s’hi podrà veure el document original del 1424, emmarcat en la mostra “Papers de gegants”. Es tracta d’una producció de petit format que pretén posar en valor la recerca amb la presentació d’altres llibres i documents relacionats amb els gegants.
Al Museu Diocesà de Barcelona s’hi podrà veure l’exposició “Ara ballen! Els gegants a la processó de Corpus”, que explica el paper passat i present d’aquestes figures a la processó.
A més, la Casa dels Entremesos acollirà l’exposició “Gegants del Món”, una mostra que repassa el panorama geganter arreu d’Europa i en els diversos continents. Es tracta d’una producció de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i els Gegants del Pi.
L’ou com balla ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1636. El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.
La tradició, tan senzilla com misteriosa, desperta passions entre les persones que estudien aquesta matèria, que discuteixen encara avui sobre l’origen i el significat de l’ou com balla. Per a algunes d’elles és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i el moviment continu. D’altres el veuen com un simple joc d’entreteniment, propi de l’edat mitjana.
De nou, l’element més genuïnament barceloní, l’ou com balla, s’ha hagut d’adaptar al context d’emergència climàtica de la sequera. Davant aquesta situació excepcional, les entitats han buscat diferents solucions, segons les possibilitats de cada espai, per tal de preservar la celebració de la festa. Allà on l’aigua es pot reciclar per regar, se n’ha minimitzat la quantitat, mentre que d’altres espais s’han vist obligats a guarnir amb flors les fonts seques o bé a fer ballar l’ou amb aire.
Les catifes són obres d’art efímer que tradicionalment s’elaboren amb pètals de flors, flors senceres i herbes, per bé que ja fa uns quants anys que s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura o marro de cafè. Poden representar motius molt diversos, però els més freqüents solen anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a la primavera, a temes locals o simplement representar motius geomètrics.
De la mateixa manera que les enramades, en trobem l'origen més remot en les decoracions amb flors i herba que es feien a les llars romanes en època primaveral. També cal assenyalar que les decoracions florals són un tret molt comú a totes les cultures.
Les catifes no són exclusives de la festa de Corpus, per bé que és en aquesta data quan la manifestació es fa més visible. A la primeria, tenien la funció de transformar l’espai festiu i, al mateix temps, servien per a perfumar l’ambient, sobretot quan les flors eren trepitjades per la processó. Actualment existeix la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art.
Enguany, en el marc dels 600 anys de gegants a Barcelona, la catifa de l’Ajuntament representarà el logotip de l'aniversari, que acompanya a totes les activitats extraordinàries que commemoren l'efemèride. No serà l’única catifa dedicada als gegants sinó que s’hi sumaran d’altres com la de la Casa dels Entremesos o la del Museu Etnològic i de Cultures del Món (seu Montcada).
El moment culminant de la festa de Corpus a Barcelona és la processó festiva, una desfilada laica amb tots els elements del seguici popular, com ara els Gegants de la Ciutat, els del Pi, els de Santa Maria del Mar, l’Àliga, el Lleó, el Bou... A més surten acompanyats de diversos balls, música i més elements de cultura popular, com ara els Trabucaires d'en Perot Rocaguinarda, els Gegants nous de la Casa de Caritat o del Corpus, la Coronela, el nan Cu-cut de la plaça Nova i el Ball de Cercolets de l'Esbart Català.
La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, és un patrimoni cultural immaterial de la ciutat. Durant segles aquesta cercavila ha estat la veritable festa major de la ciutat. En el vessant civil i popular, ha estat l’origen de molts balls i elements d’imatgeria festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i més danses i entremesos que són fruit de la imaginació popular exposada en el gran aparador que històricament ha estat la processó de Corpus.
La processó es fa el diumenge següent a la festivitat de Corpus i enguany s’escau el 2 de juny.
* L’organització adverteix a les persones amb problemes d’oïda o sensibilitat auditiva, en especial la gent gran i els infants, que adoptin mesures de precaució (taps, cotó...) en els actes en què participin els trabucaires.
Clica aquí i descobreix l'exposició 'El Corpus de Barcelona'.
Clica aquí i descarrega't el Joc del Corpus de Barcelona en pdf.
Clica aquí i descarrega't el Retallable dels Gegants de la Ciutat en pdf.
A més, pots descobrir tots els entremesos que formen el Seguici Popular:
Els Gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar des del 2021 celebren la Vigília de Corpus per anunciar l’arribada imminent de la festa grossa de l’endemà.
Històricament, aquesta jornada se celebrava el dimecres de Corpus i constava de la sortida des de l’Ajuntament dels gegants, els nans i les trampes per anar a visitar les autoritats i agrair als perruquers i els sastres la feina que havien fet aquell any.
Enguany, la Vigília se celebrarà l'1 de juny i quedarà emmarcada per la celebració dels 600 Anys de Gegants a Barcelona, per això els Gegants de la Ciutat, sortiran amb la seva imatge olímpica del 1992, tal com ho faran la resta de l'any. També se sumarà a la celebració la tradicional ballada de sardanes que es fa cada dissabte al davant de la Catedral, organitzada per l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona. En aquest cas, anirà dedicada a sardanes geganteres.
El Corpus (més ben dit, el Corpus Christi) és una festa religiosa cristiana lligada al concepte de la transubstanciació de les dues espècies, el pa i el vi, en el sagrament de l’eucaristia. Se celebra el primer dijous després de l’octava de la Pentecosta, és a dir, onze dies després del dia de la Pasqua Granada (o Pentecosta).
En la història de Barcelona, la festa i la processó del Corpus era la festa més important i la més representativa de la ciutat. Era una festa única per la seva fastuositat, per les seves representacions, pel rigorós protocol que se seguia en les processons, veritables expressions de la representativitat corporativa de la ciutat. Una festa en la qual s’implicava tothom: el capítol de la Catedral, les autoritats municipals, tots els ordes religiosos i les parròquies, les confraries i els gremis…
En la seva formalització, en la seva expressió i desenvolupament, la processó del Corpus Christi a Barcelona va ser durant diversos segles la més emblemàtica de les processons circulars consistents a refermar el poder de l’Església i de la seva ideologia sobre l’espai urbà. El Corpus implicava tots els estaments de la vida urbana en el que era, a la pràctica, una posada en escena de la globalitat de la vida social, amb les seves potestats i la seva divisió de classes.
En la processó del Corpus, la participació dels gremis era fonamental. Com a integrants de l’ordre i l’estructura social, havien de ser-hi. Com si no ens haguéssim mogut dels tres ordres del feudalisme, junt amb els representants del poder polític i els del poder religiós, calia que els representants del món del treball hi desfilessin també de manera processional. I no només això, calia que la seva col·locació en la processó obeís a un ordre i a una jerarquia establerts. L’ordre en la processó del Corpus mostrava de manera pública la seva posició social com a gremi, com a col·lectiu; s’hi marcava el seu ordre de precedència i, per tant, de prestigi davant la comunitat.
En la processó del Corpus els gremis es presentaven tal com eren en la seva totalitat: corporació religiosa, associació professional, comunitat d’assistència mútua… Formar part de la processó del Corpus era vindicar-se com a part indispensable de l’ordre social i del seu equilibri.
Us proposem un itinerari sobre els gremis i el món del treball a Barcelona en les èpoques medieval i moderna. Un itinerari que, a través del coneixement del passat, permeti una reflexió i, alhora, un millor coneixement de la societat actual en què vivim.
La història es construeix a partir d’un present des del qual preguntem sobre el passat. Però també a partir d’un passat que ens ha de poder explicar el present. L’ofici d’historiar consisteix a mirar de saber fer-ho i saber transmetre-ho. Esperem aconseguir-ho.
Podeu consultar tota la informació de la ruta a: barcelona.cat/ruta-gremis-
En aquest espai hi trobareu fotografies i vídeos del Corpus barceloní d'altres anys, gràcies a diverses entitats i institucions que les han anat penjant a les xarxes. Gaudiu-ne!
